L'embaràs
Abans de l’embaràs
Heu decidit tenir un fill?
Voleu prevenir problemes i quedar-te embarassada amb més garanties?
Vols fer el test de portadors per descartar que tingueu alguna malaltia genètica que pugui repercutir en el vostre fill?
Aquesta visita té una finalitat preventiva.
- Aquelles que tinguin antecedents de malalties hereditàries.
- Les que tinguin alguna malaltia crònica.
- Les que hagin tingut complicacions en embarassos anteriors.
- Les que tinguin problemes reproductius.
- Les que vulguin descartar malalties genètiques.
- Les que prefereixin planificar un embaràs amb més seguretat
Primera visita d’embaràs
Visites successives d’embaràs
En acabar la primera visita programarem progressivament les successives visites i proves que necessites fins al final d’embaràs, perquè ho tinguis tot planificat i puguis tenir la tranquil·litat i confiança que et mereixes.
Llevat que el teu embaràs sigui de risc o llevat que hagi sorgit alguna incidència no prevista que aconsellin controls més freqüents, les visites i proves es fan amb la següent periodicitat:
Visites: fins a la setmana 32, una visita mensual i després cada dues setmanes.
Anàlisi: una analítica en cada trimestre de la gestació. A més d’elles hi haurà una anàlisi addicional en el primer trimestre, que serà l’anomenat “Triple Screening”. Es plantejarà la possibilitat de realitzar el denominat “Test Prenatal No Invasiu” per descartar alteracions cromosòmiques en el fetus.
Ecografies: sense tenir en compte els controls ecogràfics que es fan al principi per conformar la presència d’un embaràs normal, s’han de realitzar una ecografia cada trimestre de la gestació (la de les 12-13 setmanes, la de les 20 i la de les 32-34 setmanes). L’ecografia de les 20 setmanes es fa amb un equip d’Alta Resolució i efectuada per un ginecòleg que té l’acreditació de la SEGO per fer aquest tipus d’exploracions. Cas a part és quan es tracta d’una gestació de risc o quan sorgeixen anomalies que aconsellen controls més freqüents. Freqüentment es realitza una prova ecogràfica específica per a un millor control del cor del fetus: l’ecocardiografia fetal. L’estudi ecogràfic Doppler serveix per verificar els fluxos de sang per la placenta, el cordó o el fetus. Es realitza sobre la setmana 32 o abans en les gestacions de risc. L’ecografia 4D es pot sol·licitar específicament per tenir unes imatges exclusives de la fesomia del nadó.
Monitorització fetal: és el registre del cor del nadó per valorar el benestar fetal i poder prevenir incidents greus. Sol fer-se setmanalment a partir de la setmana 37.
Examen cardiològic de la mare: examen no obligatori excepte en les pacients amb risc cardíac. Sol fer-se sobre la setmana 35 a 37 de l’embaràs.
Escola de Preparació Maternal: se sol programar a partir de la setmana 30 de l’embaràs.
Finalitat de cada visita de l’embaràs
La visita de l’embaràs ha de ser sempre preventiva, verificar que no hi ha cap problema i que no s’apreciïn signes que ens facin pensar en que pugui aparèixer cap.
- Que els canvis físics de la mare siguin els que corresponen a l’època de l’embaràs i que no s’observi cap signe de risc.
- El benestar del fetus.
- Indica, si cal, canvis en el tractament de vitamines o medicaments,
- Fa suggeriments pel que fa a la dieta, els hàbits, les mesures higièniques, etc.
- Sol·licita proves que siguin necessàries en el seguiment de l’embaràs.
S’ha de demanar una visita immediata si tingués algun dels següents símptomes
- Vòmits molt freqüents.
- Pèrdues de sang per vagina.
- Pèrdues de líquid per vagina.
- Molèsties en orinar.
- Coïssor vaginal.
- Contraccions intermitents i freqüents (més de 4 en una hora).
- Enduriment continu i dolorós de tot l’abdomen.
- Tenir la sensació que el nadó ha deixat de moure.
- Febre.
- Desmais.
- Mals de cap intensos.
- Dificultat per respirar.
- Picors per tot el cos.
- Aparició d’una granellada a la cara, abdomen o extremitats.
Control de l’embaràs normal
- Un recull de dades per saber com es troba l’embarassada i valorar si hi ha algun factor de risc. Una exploració en la qual el metge controla la tensió arterial i el pes de la mare, les característiques de l’abdomen de l’embarassada, la integritat del coll de l’úter, la mida del nadó, la seva situació a l’interior de l’úter i el càlcul del benestar del mateix.
- Sol·licitud de les proves rutinàries (anàlisi, ecografia fetal, monitorització fetal, preparació al part, etc.).
- Informar la embarassada de la marxa de l’embaràs i de les mesures higièniques o dietètiques a seguir. Si cal fer algun canvi en la medicació que estigui prenent, o si cal una consulta amb altres especialistes per alguna incidència que hagi sorgit.
Prevenció de risc fetal. Triple Screening. Cribratge matern. CGH. Biòpsia corial. L’amniocentesi.
La finalitat de les visites de l’embaràs és la prevenció del risc tant per a la mare com per al fetus. A la primera visita de l’embaràs el metge recull tota la informació necessària per saber si el teu embaràs és normal o si, per contra, es tracta d’una gestació de risc. En el primer trimestre disposem de sis proves que ens permetran descartar l’existència d’una anomalia o defecte en l’embrió o el fetus:
El “triple Screening”, que determina en un tant per cent l’índex de probabilitats de risc fetal. Aquest índex es calcula en relacionar l’edat de la pacient, les dades de l’ecografia de la setmana 12 i el resultat d’una anàlisi de sang específica.
L’ecografia, que estudia si s’observen certes anomalies en el fetus (grans alteracions al cap l’abdomen o les extremitats del nadó o bé altres molt més subtils com és l’amplitud del plec del clatell, la visualització de l’os del nas o d’una estructura vascular anomenada ductus venós).
El Cribratge matern o “Test Prenatal No Invasiu”, Nou procediment diagnòstic, que amb una fiabilitat de fins a un 99,9%, determina la normalitat dels cromosomes fetals a través d’una mostra de sang de la mare. Hi ha diferents modalitats del cribratge: el més concís, en el qual s’analitzen els cromosomes que estan associats amb les malformacions més freqüents (com la Síndrome de Down, el de Patau o el d’Edwards), a altres més complets amb què s’estudia un major nombre de cromosomes amb el que es poden detectar altres alteracions conegudes com microdeleccions, causants de greus problemes en el desenvolupament del fetus.
El Cariotip Molecular Prenatal, (Hibridació Genòmica Comparada: CGH) que és una anàlisi de sang que permet detectar alteracions genètiques que passen desapercebudes en el cariotip convencional. Es fa, amb això, un estudi complet del genoma del pacient. Es realitza després de recollir una mostra de la placenta o del líquid amniòtic procedent d’una biòpsia corial o una amniocentesi. Està especialment indicat en aquells casos en què s’ha de detectar una malaltia congènita molt concreta.
La Biòpsia Corial, que consisteix a efectuar un petit “pessic” al teixit de la placenta per fer un estudi cromosòmic del mateix amb un resultat equivalent al que s’obtindria si se li hagués fet al fetus. No s’entra a l’interior de la cavitat amniòtica i es realitza sota control ecogràfic. La prova ens permet tenir una informació de l’estat cromosòmic del fetus abans que l’amniocentesi. És una prova mínimament invasiva i no necessita anestèsia ni ingrés.
La Amniocentesi es realitza al voltant de la setmana 16. La seva finalitat és, igual que en la biòpsia cordial, la d’estudiar la totalitat dels cromosomes fetals per descartar malalties congènites d’aquest origen. Es fa recollint, a través de l’abdomen i sota un control ecogràfic, una petita mostra de líquid amniòtic. És una prova mínimament invasiva i no necessita anestèsia ni ingrés.
Ecografia d’Alta Resolució. Ecografia 4D.
Durant l’embaràs i al voltant de la setmana 20 de gestació, cal fer una exploració ecogràfica que s’anomena d’Alta Resolució. La seva finalitat és la de verificar el bon estat del nadó i la detecció de qualsevol defecte morfològic que pugui tenir. L’examen del fetus és meticulós i s’estudien totes les estructures fetals que estan compreses des del cap als peus. També s’estudia la placenta i el cordó.
Si bé els ecografs de gamma alta que s’utilitzen avui en dia són, en la majoria dels casos, màquines de molta precisió, en alguns les diferències entre aquests equips són el programari dels mateixos els que fan que la resolució espacial i la nitidesa de les imatges siguin molt més detallades. Aquests són els ecografs que s’empren per a la ecografia d’Alta Resolució. Amb aquests aparells podem fer un millor estudi de les estructures que s’analitzin. Aquest examen el fa un ginecòleg especialitzat en aquest tipus d’ecografies. La sospita de qualsevol anomalia és motiu d’aprofundir en l’estudi del fetus o de les seves estructures afins.
L’ecografia 4D no és, de moment, una prova per a l’estudi morfològic del fetus. Ara bé, a més de veure la cara del nadó en tres dimensions, es pot observar, en temps real, els seus gestos i els seus moviments.
Riscos de l’embaràs. La finalitat del control mèdic.
El 80% de les embarassades tenen una gestació normal sense cap tipus d’incidents. El que facis un control mensual és simplement prevenció, ja que el 20% de les embarassades poden tenir problemes que es poden prevenir o tractar precoçment, amb la finalitat que no tinguem cap contratemps.
Unes complicacions són lleus o de poc risc, mentre que d’altres poden ser greus i de major risc. Relacionem les més importants:
- Vòmits severs (la hiperèmesis gravídica).
- Les amenaces d’avortament.
- El trencament prematura de la bosa de les aigües.
- Retards en el creixement del nadó (CIR).
- Les infeccions urinàries.
- L’anèmia severa de l’embaràs.
- La pruïja gravídica.
- El despreniment prematur de la placenta.
- La toxèmia gravídica.
- El part prematur.
Per això el metge valora en cada visita l’evolució de la gestació, de l’estat de la mare del nadó i sempre pren les mesures preventives o curatives necessàries.
La Gestació d’alt risc (GAR). Com es controla. La Unitat de medicina fetal.
Encara que l’embaràs és un procés natural, hi ha un grup de dones embarassades que té un major risc que tinguin complicacions. Quan parlarem de que el teu embaràs és d’alt risc?
Quan es donin les següents circumstàncies:
- Si ets menor de 18 anys o major de 40 anys.
- Si tens antecedents de malalties hereditàries.
- Si tens alguna malaltia com anèmia, primesa excessiva, obesitat, diabetis, hipertensió, hepatitis, o malalties infeccioses entre d’altres.
- En els casos d’embaràs de bessons.
- Si tens antecedents d’un embaràs o part previ en què hagin sorgit. complicacions (avortaments, hipertensió, prematuritat, fetus grans, parts difícils, etc.).
- Si tens hàbits de risc com l’alcoholisme, el tabaquisme o la drogodependència.
En aquests casos, hauran de controlar-te al nostre centre els metges especialitzats en les GAR, fent uns controls més estrictes i que adaptem a cadascuna de les situacions que tinguem.
Si has aconseguit l’embaràs a través d’un tractament de fertilitat, tot i que no ha de considerar-se que tingui un factor de risc, es cataloga al vostre fill com un «bebè».
Per això el metge valora en cada visita l’evolució de la gestació, de l’estat de la mare del nadó i sempre pren les mesures preventives o curatives necessàries.
