El puerperi
Després del part. La lactància: materna, artificial, mixta.
Un cop ha nascut el teu nadó passaràs a la teva habitació, on el personal de la planta d’infermeria et farà els controls i les cures adequades per a una més ràpida recuperació. En general i excepte casos molt especials, ja a les dues hores hauràs de fer pipí i possiblement t’ajudaran perquè t’aixequis i passegis. En els dos o tres dies que estiguis a la clínica es vigila el teu estat general, es valora com l’úter es contrau, es controlen els punts, si n’hi ha, i es vigilen els pits tant si dones de mamar com si no.
Avui dia el nadó es queda al seu bressol a la mateixa habitació dels pares i només es el porten a la nurseria per als controls del pediatre.
Hi ha diversos tests que se li pot fer al nadó després del part, però n’hi ha un, la prova del taló, que és imprescindible i que serveix per detectar precoçment malalties metabòliques congènites per prevenir-ne les seves conseqüències.
Dins de l’evolució natural de les coses, quan una mare ha tingut un fill, la forma d’alimentar el nounat hauria de ser amb la llet materna. Ara bé, no és imprescindible. Quan hi ha alguna contraindicació per a la lactància o simplement quan la mare no vol fer-la, s’administren unes pastilles per evitar la pujada de la llet. En aquests casos el pediatre informa del millor tipus de llet artificial que haurà de prendre el teu nadó.
La pròpia infermera de nurseria o la llevadora us donen els consells per cuidar els mugrons i evitar les lesions dels mugrons. Elles o el ginecòleg informen de quan cal utilitzar mugroneres o el tipus de protector o xopador del mugró més adequat.
En alguns casos, el pediatre informa que cal complementar la lactància materna amb l’artificial i dóna els consells i les pautes per a aquest tipus de lactància (lactància mixta).
Després del part. La tornada a casa.
Els plantejaments poden ser diversos i, bàsicament els tres següents:
- la pacient pot sol·licitar tenir un part totalment natural, sense anestèsia ni calmants. Que tampoc vulgui aplicar ènemes, ni sèrums, ni l’episiotomia profilàctica i que no vulguin cap tipus d’intervencions en el part com el fòrceps o altres instruments operatoris.
- Les que sol·licitin directament que el seu fill neixi a través d’una cesària obeint a diferents raons de tipus personal.
- En altres ocasions vulguin certes mesures a aplicar en el seu cas concret: no ènema, no trencar la bossa de les aigües, contacte de pell amb pell, recollir el nadó en el moment del naixement, persona amb la qual vol estar acompanyada durant el naixement, ser atès exclusivament pel seu propi metge, etc.
En qualsevol cas tot i que el pla que s’estableixi per al part sigui un determinat, és evident que, si apareixen raons o imponderables de molt pes, aquest esquema s’adaptaria a les necessitats del moment per tal de protegir la integritat de la futura mare i del seu nadó.
La Quarentena. La revisió postpart.
Uns dies després de sortir de la clínica, el metge t’aconsellarà fer una visita al seu despatx per verificar que tot està correcte, et donarà uns consells del tipus de vida que podràs seguir i et donarà cita per a la quarantena.
La visita de la quarantena es fa entre els 25 i 40 dies després del naixement del nadó. En ella el metge comprova que tot hagi tornat a la normalitat. Només quan sorgeixi algun inconvenient abans d’aquesta data, amb mals de ventre intensos, dolors de la ferida, pèrdues de sang més grans que una regla, febre o dolors en un pit, hauràs d’anar d’urgències al despatx per a una visita.
En la visita de la quarantena es plantejarà cóm recuperar el to del sòl pèlvic i/o de la teva silueta. Es plantejarà també el mètode anticonceptiu de la vostra preferència.
Prevenció de defectes congènits en el nadó amb tècniques no invasives
El “triple Screening“, que determina en un tant per cent l’índex de probabilitats de risc fetal. Aquest índex es calcula en relacionar l’edat de la pacient, les dades de l’ecografia de la setmana 12 i el resultat d’una anàlisi de sang específica.
El Cribratge matern o “Test Prenatal No Invasiu”, nou procediment diagnòstic que, amb una fiabilitat de fins a un 99,9%, determina la normalitat dels cromosomes fetals a través d’una mostra de sang de la mare. Hi ha diferents modalitats del cribratge: el més concís, en el qual s’analitzen els cromosomes que estan associats amb les malformacions més freqüents (com la Síndrome de Down, el de Patau o el d’Edwards), i altres més complets amb què s’estudia un major nombre de cromosomes, de manera que es poden detectar altres alteracions conegudes com microdeleccions, causants de greus problemes en el desenvolupament del fetus.
El Cariotip Molecular Prenatal (Hibridació Genòmica Comparada: CGH), que és una anàlisi de sang que permet detectar alteracions genètiques que passen desapercebudes en el cariotip convencional. Es fa, amb això, un estudi complet del genoma del pacient. Es realitza després de recollir una mostra de la placenta o del líquid amniòtic procedent d’una biòpsia corial o una amniocentesi. Està especialment indicat en aquells casos en què s’ha de detectar una malaltia congènita molt concreta.
Vacunacions durant l’embaràs. Grip, Tos ferina, GGAnti D.
La vacunació de les embarassades, per malalties com la grip o la tos ferina, tenen com a finalitat la protecció del nadó durant els sis primers mesos de vida del nadó, període de temps en què el nounat encara no ha tingut temps de fer anticossos seguint el seu calendari de vacunes. No s’ha demostrat que s’hagin presentat reaccions adverses ni per a la mare ni per al fetus i s’ha de fer entre la setmana 26 i 37 de l’embaràs.
Tanmateix l’administració de a vacuna és una decisió personal en què cada parella ha valorat el seu equilibri entre riscos i beneficis.
