És necessari consultar el ginecòleg si fas esport de competició?
No hi ha discussió sobre la importància de l’esport que, independentment de l’edat i del sexe, té per a l’equilibri físic i psíquic de les persones. Però si ets una dona i, a més, fas esport de competició (DDC), tingues en compte que, en un percentatge alt de casos i des d’un punt de vista de la ginecologia, és molt important que tant tu com els teus entrenadors estiguin informats d’aspectes bàsics del funcionament del teu organisme. Si analitzem l’estructura física de les dones que fan DDC, unes són extremadament primes (gimnastes), altres poden estar més musculades (nedadores, corredores, etc.) i fins i tot hi ha un altre grup de joves que presenten uns índexs de massa corporal notablement elevats el que els dóna un aspecte més corpulent (llançadores de pes o que fan halterofília, etc.). Aquestes característiques poden tenir, en ocasions, repercussió en el funcionalisme hormonal d’aquestes atletes.
Un percentatge important de dones tenen, amb relació als dies de la menstruació o fins i tot als dies que la precedeixen (síndrome premenstrual), uns dolors al ventre o els ronyons, un dolor mamari o una inflamació que repercuteix en el seu rendiment físic. Això és especialment rellevant en aquells esports en les modalitats que requereixen velocitat o sincronització amb la resta de l’equip tot i que, no obstant això, certes modalitats esportives de contacte i agressivitat aquests mateixos dies poden afavorir el seu rendiment ja que els canvis hormonals poden afavorir la qualitat en la lluita. Als “efectes” o a les “limitacions” que el cicle menstrual pugui implicar en el rendiment d’aquestes dones cal considerar unes conseqüències que, a llarg termini poden produir, òbviament no sempre, i que el ginecòleg ha de recordar per establir certes mesures preventives.
La pèrdua de massa corporal que pateixen algunes atletes, pot produir alteracions en la producció de les hormones femenines que, al seu torn, poden ocasionar alteracions en el seu cicle menstrual produint, des de la manca absoluta de menstruació, a trastorns menstruals diversos i / o dolors menstruals. Alhora, aquests errors hormonals poden afavorir la manca de calci en els ossos i induir l’aparició d’una osteopènia prematura. En molts casos pot fer un trastorn alimentari complementari que pot contribuir a que sorgeixin aquestes situacions límits. És freqüent, també, en aquestes esportistes, la incontinència d’orina d’esforç, especialment en les gimnastes, corredores o les que practiquen l’halterofília. Ja en 2005 es va crear en una universitat de Brasil (UNIFESP) una àrea dedicada a la medicina de l’esport. El 2011 ells mateixos van publicar un treball sobre el paper del ginecòleg en l’equip de suport tècnic dels seus atletes. Recentment, el Departament de Ginecologia de la Universitat de Sau Paulo, ha creat una àrea esportiva en què treballen, entre d’altres i de forma multidisciplinar, traumatòlegs, fisioterapeutes, ginecòlegs, nutricionistes i psicòlegs.
Així les coses semblaria que el paper d’orientació personalitzada del ginecòleg cap a les dones que fan esport hauria de limitar-se a les de les esportistes de competició. Per contra, és important també per a totes aquelles que fan esport amateur, sobretot les que freqüentment i amb regularitat ho fan.
En el nostre Centre, l’equip de professionals coordinats pel ginecòlegespecialitzat en medicina esportiva, no només valora i orienta els problemes físics i hormonals relacionats amb el seu cicle menstrual i l’esport i les conseqüències que a curt o llarg termini pugui arribar a implicar-li la modalitat que un realitzi, sinó també la orientarà de com prevenir-les, tant pel que fa a aquests problemes menstruals, com els que pugui tenir quan vulgui tenir un fill o, també altres com la incontinència d’orina o l’osteoporosi.