Cirurgia íntima femenina
Fins a èpoques relativament recents les úniques indicacions per a la cirurgia vulvar i vaginal era la distopia, és a dir, la de correcció de les anomalies de situació dels òrgans d’aquesta part del cos femení o de les dificultats per a la realització de coit.
L’hedonisme de la societat actual, la recerca de l’estètica cap a parts del cos humà que fins fa unes dècades no tenien l’atenció que avui tenen, el rasurat del pèl genital que ha posat en evidència certes “anomalies” fins ara ocultes i la nova educació sexual de la dona han provocat un canvi social pel qual es demana una millora de l’aspecte físic de la zona íntima femenina.
La cirurgia íntima femenina pretén, atenent a la demanda d’un grup important de dones, una normalització de la seva aparença genital reconstruint aquesta zona del seu cos que, si s’escau l’acomplexa i que moltes vegades limita una comunicació íntima amb altres persones. És a dir, que, amb aquesta cirurgia, la dona busca la normalitat estètica o fins i tot funcional d’aquesta part del seu organisme ja que pot ser el motiu de molèsties de diferent índole.
La cirurgia íntima femenina es sol·licita en dos tipus de circumstàncies:
Clàssicament les indicacions més freqüents per aquestes intervencions han estat:
- La reconstrucció de l’himen o Himenoplàstia quan s’ha estripat amb una relació sexual prèvia o un traumatisme per tampons o una altra causa.
- La reducció dels llavis menors o Labioplàstia per tractar el creixement exagerat o l’asimetria dels llavis menors.
- La reconstrucció del sòl pèlvic o perineal (Vaginoplàstia), amb el que denomina les plàsties vaginals i l’estrenyiment vaginal de la musculatura d’aquesta zona a causa del part o alteracions congènites.
- L’eliminació de berrugues o altres problemes cutanis apareguts en l’àrea genital.
Avui dia aquesta cirurgia s’ha ampliat a moltes altres indicacions:
- La lipoescultura del pubis, remodelant aquesta zona quan el greix d’aquesta zona produeix un augment del volum del mateix i una caiguda de l’anomenat mont de Venus sobre la vulva.
- La Clitoroplastia o reducció del volum del clítoris.
- La correcció de la fimosi del caputxó del clítoris.
- La revitalització dels llavis menors mitjançant injeccions de greix per donant-los més turgència i millorar el seu aspecte
- L’augment de volum dels llavis majors, o la recuperació de la tersura dels mateixos, quan per la primesa dels mateixos o pels canvis en la distribució del greix amb el pas del temps, aquests es tornen flàccids.
- El blanquejament de l’àrea vulvar i vaginal externa massa enfosquida (amb làser de CO2).
- Els implants de pèl púbic, amb implants de bulbs procedents de la mateixa persona.
- La injecció de toxina botulínica per a aquells casos de dolor vulvar sever per vaginisme.
- L’estretament vaginal no quirúrgic mitjançant l’ús de farcits bioreabsorbibles.
- El “rejoveniment” vaginal amb làser Femilit (TM) de CO2 per reduir el diàmetre de la vagina, recuperar el to i lubrificació de la mateixa i retornar el control de la força a la vagina.
